Cercador
Missatge dins una ampolla
Un relat de: Alorma- Compartir:
Ola company, no ens coneixem, potser algun cop ens hem creuat pel carrer i ni ens hem vist, o potser no qui sap aqui tot és possible.
----
Imaginu que quan trobis aquesta ampolla i la obris potser el paper ja no estara intacte i no es podra llegir tot, potser han passat moltissims anys i ja no entens la meva llengua, qui sap com ja he dit tot es possible en aquest indret on sóc.
Que on sóc dius? En un indret incert entre la foscor i la llum, entre l'aigua i el cel, entre el foc, la brasa i la fusta, un lloc que no té nom on tothom s'hi queda si no ha sabut trobar el seu cami, un encreuament de camins on tots arribem, alguns en surten i altres no.
Cada dia veig gent passar per on soc jo, seguint un cami marcat al terra, alguns xoquen contre un mur d'ofoscació que els reté tota l'eternitat; D'altres s'han quedat aqui a voluntat no necessiten rés més que una vida tranquila sense cap emoció i alguns, envoltats d'un aura resplandent que trevessen totes les sevas barreras amb no poques dificultats, per aixo, encara que s'en acaben sortint i s'allunyen de nosaltres triomfants.
Potser no t'ho creus o penses que es una bajenada com la de qualsevol altre, no t'ho puc retreure jo també m'ho pensava.
Si, no ets l'unic que coneix aquest regne, si aixi li vols dir, alguines persones hem tingut la sort de rebre un missatge del món posterior, pero no tots hem sabut aprofitarla com molt bé pots comprovar en la meva persona.
Desde aqui no et puc pas obligar a creure en rés si tu no vols, no et puc insisitir més en aquest tema. Tu decideixes si et creus la historia o no, si trenques el missatge o el conserves, a teva vida.
No tornaras a saber de mi ja que només hi ha una oportunitat per persona de saber la veritat, no sé que hi ha després d'aixo, t'atreviras a provar-ho?
El cami no sera facil, pero potser ara que t'he avisat pots comensar a actuar en consequencia i travessar la barerra que separa els dos móns, algun dia et veure passar per davant meu, no es veurem, no podrem parlar pero sabre que la meva tasca ha estat acomplerta
Comentaris
-
Costa d'entendre[Ofensiu]EmmaThessaM | 04-05-2006
I no tant pel missatge en si ni pel paper en el què està escrit (des d'aquí et tranquilitzo i et comunico que, tot i el trajecte intermundial, ha arribat amb prou bon estat ;-) ) sinó per la forma en la que està escrit.
Hi ha paràgrafs a on la lectora troba a faltar un parell de punts i una muntanya de comes que li donin l'oportunitat de respirar. Hi ha faltes d'ortografies que distreuen l'atenció de la lectora i la porten a perdre el fil de l'argumentació (com l'"ola" amb què comences el text i en el qual t'has menjat una h).
La idea en si del relat podria ser interessant però, des del meu punt de vista subjectiu (i discutible i obviable ;-) ) li falta profunditat de trama i un parell de voltes de cargol a l'estructrua, és a dir, donar resposta a preguntes que facin "sentir" a la lectora que realment se l'està avisant d'un assumpte trascendent i perillós (per què m'avisa el narrador? des d'on m'avisa realment? què li està passant a ell exactament? està en un lloc molt dolent? com de dolent?...) i donar oxigen a les frases abans que la lectora hagi de ser ingressada a l'UVI per estrangulament des del més enllà ;-)
EmmaThessaM -
el destí i l'atzar[Ofensiu]foster | 05-10-2005
decideixen sens dubte gran part de la nostra vida.
Encontre fugissers, missatges des d'una "altra vida" (la que sigui) que mai sabrem ben bé on i a qui van a parar. Però això no importa: només importa seguir comunicant-se amb el món que tu imaginis i seguir enviant-li mils de missatges dins mils d'ampolles.
fost