Petita historia

Havia sigut un dia dur per en Narcís, l'havien fet despatxar a part del personal de l'empresa, necessitaven estalviar costos, i les maquines eren més efectives que els homes i dones de carn i ossos. Però no era el primer cop que ho feia i ja estava preparat per aquestes coses.

- Mira Manel, ets molt bon treballador, l'empresa esta molt contenta amb tu.
- Ara bé el però oi?
- Si, em sap greu haver-ho de dir -era una mentira evidentment- però l'empresa no es veu en cor d'afrontar els pagaments que té i ha de fer fora algun treballador.

No calia dir rés més... era tallant en aquestes coses, tenia aquesta fama, d'home dur, impenetrable, tothom deia que no hi havia rés que el pogués canviar de manera de pensar, o actuar.

Poc es podien imaginar tots plegats, Narcís inclòs, que una simple frase en aquell instant el faria replantejar-se moltes coses, i l'ensorraria.

Feia uns dies havia ana a visitar el barri on havia participat en diversos projectes de millora.

Anava fixant-se en cada detall, comparant-lo amb els dels seus records, alguns havien canviat tant! Era increïble el barri per fora s'havia transformat completament però en essència seguia sent el mateix, els mateixos problemes, les mateixes senyores assegudes als portals discutint de les seves coses, els nens jugant futbol al carrer... quins records que li portaven tot això.

De sobte un crit agut li travessa el cap, venia d'un dels carrerons de per allà aprop; va dirigir-s'hi corrents, sempre havia sigut curiós i una situació així ho era.

Es va trobar una senyora estirada al terra, cridant i maleint a qui l'acabava de robar. Era un senyor no gaire més gran que en Narcís d'estatura i uns anys més jove -almenys això va percebre ell.

Es va atansar a la senyora i de seguida es posa a córrer darrera l'atracador. El va perseguir per molts carrers i carrerons, els dos coneixien a la perfecció el barri, un per viure-hi i l'altre per haver-hi treballat, encara que estava un pel canviat i en algun moment va tenir problemes.

Passada una estona corrents el lladre va aconseguir despistar el seu perseguidor i es va esquitllar per un carreró fosc i petit.

En Narcís va seguir buscant sense gaire èxit, però.

Quan creia que ja no podia fer-hi rés va sentir la veu d'un nen i la d'un home adult que provenia del carrer contigu al que estava, si atansa i allà estava l'usurpador, amb un nen que no aixecava més de sis pams del terra, el seu fill va pensar.

- Papa, papa jo de gran vull ser com tu, ets increïble!!
- Ai fill... no és fàcil ser un adult, té moltes responsabilitats.
- Jooo... almenys m'ensenyeras a fer el que tu fas?
- Bé esta bé... començarem aviat, ves preparant-e e!

En narcís podia estar preparat per afrontar moltes situacions, però veure un nen elogiar el seu pare, un pare que no es mereixia estar en llibertat, va ser una situació massa forta, d'aquelles que no deixen impotent a ningú. Es queda allà, palplantat durant una bona estona, el pare i el nen havien sortit del carrer, per l'altre banda sense que ell els veies ni ells a ell.

Va decidir que coses així no havien de passar més i es va proposar arreglar-ho.
Va començar a invertir diners en casals, centres públics etc...

Un dia passejant pel carrer on havia vist el nen amb el seu pare, va notar una cosa freda que li entrava pel darrera i després una sensació d'escalfor a la pell, era sang, la seva pròpia sang que queia pel costat dret del seu braç fins a la ma, i queia en forma de petites fonts cap al terra.

Va caure al terra, i allà estirar va veure el rostre de l'assassí, aquell rostre... l'ultim cop que l'havia vist, va recordar que no aixecava gaires centímetres del terra.