Lúltim ball d'estiu

Era l'últim dia que es veurien, la música aviat s'aturaria i ells dos haurien de deixar de ballar.

Feia tan sols 9 dies que es coneixien, un diumenge de Juliol s'havien trobat a la plaça de l'ajuntament, ella acompanyada pels seus pares, amb un vestit de color verd suau i ell amb la samarreta color lila, des d'aleshores gairebé no s'havien separat. Havien esmorzat, dinat, brenat i sopat molts dies junts, durant llargues hores tan sols ells dos existien i no paraven de xerrar un amb l'altre.

Que si d'on ets, a quina escola vas, quina música t'agrada, que farás aquest estiu... etc.

Tans sols es separaven quen era estrictament necessari, a les nits en que cadascú dormia a la seva habitació, durant el dia quen ella estava a les classes de teatre o ell anava amb un altre grup a la piscina, pero totes aquelles estones en que res els impedia estar junts, era gairebé impossible trobar a faltar un d'ells si sabies on trobar l'altre.

Mai es van dir que s'agradaven, mai van fer el mínim gest per anar més enllá.

Aquella nit peró tot estava a punt d'acabar, les estades de Girona ja arribaven a la seva fi i com sempre en aquets casos s'havia preparat una petita festa a mb música, pica-pica i altres coses aptes per a menors.

Ells van començar a ballar amb tothom, gaudint d ella festa, del refrésc i les emocions que poc a poc anaven apareixent a les cares de tots els nens que el següent dia tornarien a casa, recollits pels seus pares.

Poc a poc els més petits, o els que tenien més són anaven a dormir fins que a la fi tan sols van quedar uns quants agosarats desafiant la nit.

Quan es va acabar la música ell la va acompañar a l'habitació i va deixar que ella es posés el pijama , esperant-la fora. Quan el va avisar que ja s'havia canviat va entrar, una mica preocupat per si algú els veia.

Va fer que ella s'estirés al llit, la va tapar amb els llençols i va dir un tímid pero sincer: Bona nit princesa.

Va voler marxar pero ella li va impedir, el va agafar pel braç i va mirar-lo amb els ulls blaus dels que ell s'havia enamorat, tot i que era fosc.

Es va intentar reprimir, aguantar les ganes monstruoses de besar-la pero no en va ser capaç, ja no.

Es van fondre en un petó absurd, innocent, inexpert.

Quan es van separar tan sols van mirar-se als ulls un segón i ell va marxar cap a la sala de monitors, a fer la revisió de l'última nit.