MISÈRIA DE COS

Un relat de:

No em trobo bé.
Mal de cap.
Ulls.
Mareig.
Mi acosto, l'acaricio,
i ja em trobo de nou.

No em veig bé.
Massa gorda.
Cuixes.
Menjar.
Mi acosto, l'acaricio,
i el vòmit apareix de nou.

45, 43, 39

Repugnant olor, misèria de cos.
On puc restar, per ocultar el terror?
Grassa al caminar,
pudor al parlar.
Tremolor al respirar.

Llengua perdonem,
estómac escoltem.
No em castigueu,
vosaltres m'enteneu.
M'odio, m'odio,
m'odio a mi.
I vull morir.
Quan estómac crides,
quan llengua recobres la vida;
ella s'apropa a mi.
I em mira,
i somriu.
Que vols venir?
Sí, sí, sí!
Aprima't.
No cabs al taüt.

Comentaris

  • Misèria? no![Ofensiu]
    Soliloqui | 01-05-2006

    ...i deixaràs que la imate que espera una societat acabi amb la teva vida?
    No! Mira el que hi ha dins teu. I estima-ho, que segur que t'ho mereixes.

  • ostia[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 06-03-2006

    és duríssim, aquest poema...
    espero que no sigui biogràfic...
    Només estimant-nos a nosaltres mateixes tal com sóm, serem capaces d'estimar als q/les que ens envolten, i lluitar pel què volem amb tota la nostra força... però només d'aquesta manera... sesnse masses complexes!
    com deia l'ovidi... jo sóc jo, si vols veure'm em veus!
    apa, una abráçada!
    salut i revolta!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60701 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.