Mirall trencat, veus silenciades

S'esmicolen els cristalls
dels nostres somnis davant meu.
Es trenca el mirall
sense haver-lo tocat,
només mirar, bella història,
gelós, l'ha esborrat.

Deixant petits records,
que brillen, però no tornaran,
papers mullats, que ningú llegirà
veus silenciades, mai escoltades
estones esfumades, al terra escampades
guitarres acarciades, mai escoltades.

Només queden vidres,
dagues reflectants
que fan mal, si t'hi acostes
et regalaran la teva pròpia sang.