Mirades nòmades

Un relat de: Xantalam

*

Si trobes una mirada
extraviada en l'infinit
podria ser meva o teva,
o potser la d'una estrella
morta o de dol adormit,
dins el forat ronc i obscur,
o un estel negre exhaurit
quan s'ha fet cendra la llum.

Si trobes una mirada
perduda, o una estrella
moribunda, o la llum
solitària, envia-me-les!

Si trobés en la mirada
errant tan il·limitada
bellesa o diafanitat
finita, com el misteri
dels teus ulls -uns formiguers
de llum, i ombres que es dilaten-
les pupiles que m'atansen
                           a l'univers...
si la trobés...


Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    ANEROL | 12-07-2009

    és delicat, sensible i, com la imatge, reflecta un univers de possibilitats

  • La imatge és molt bella,[Ofensiu]

    però les teves paraules la superen.

  • Un bon poema...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-06-2009

    ...per una bona imatge.
    Amb idea central de la mirada que tot ho abasta.
    Salut i rebolica!

  • Per al.lusions[Ofensiu]
    copernic | 24-06-2009


    Esplèndid l'ull de Déu i esplèndida la teva mirada poètica. Has sabut captar en la immensitat de l'univers alguna cosa feta a la nostra petita, microscòpica escala. T'enviaria si no l'hagués borrat un powerpoint amb imatges proporcionades pel Hubble, l'observatori astronòmic en òrbita que són una meravella de color i de magnificència. T'envio un petó astronòmicament modest, però calorós!

  • EL ULL [Ofensiu]
    lluis perealbert | 24-06-2009

    Empar, tindria que pagar una entrada per veure i gaudir-ne dels teus relats,un cop mes...en trec el barret .Esplandit, fantasticque .

  • Empar![Ofensiu]
    F. Arnau | 22-06-2009

    Estic molt content (molt pagat diem ací al poble) per la gran qualitat dels poemes que s'han presentat al RPV 90 amb la imatge de "L'ull de Déu". El teu és d'una gran bellesa, i si no haguès estat fora de concurs, potser li hauries fet sombra als del Jeremias i el deomises, que foren els més votats.
    Crec que li has agafat la mida al Repte Poètic, i a cada proposta et vas superant (si és que això potser).

    Efectívament, la metàfora de les mirades nòmades és molt addient a aquests prodigis de la Natura com són les nebuloses planetàries. Sobretot per la velocitat en que es desplacen, i la llunyania extrema a la que es troba aquesta d'Hèlix.

    El Jeremias ho explica al seu blog, i al comentari que li he fet, li dic que potser representa la mort d'un Sol, però quina mort més bella!

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic