No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento

No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento, ni si t'ho arribaré a insinuar, ni si tan sols algun dia se't podrà passar pel cap.

No sé si el meu paper d'amiga aconsegueix amagar el que realment hi ha dins meu, ni si sóc prou bona actriu com perquè no t'adonis de res.

No sé si perdo massa el temps pensant en tu, imaginant que m'estimes, ideant maneres d'apropar-me més a tu, o escrivint el teu nom a la sorra de la platja.

Però el que realment m'agradaria saber i tampoc sé, és si tu algun dia arribaràs a sentir per mi el que jo sento quan et veig, quan marxes, quan em parles, o fins i tot quan calles.

Potser algun dia et descobreixes pensant en mi, imaginant que t'estimo, ideant maneres d'apropar-te més a mi, o escrivint el meu nom al vidre entelat d'un autobús ronyós.

Llavors potser t'explicaré què sento quan et veig, quan marxes, quan em parles, quan calles, i si em dones l'oporotunitat, t'explicaré què sento quan em fas un petó.