- Ets tan... puta

Un relat de: aNneta28

- Ets tan… puta
- Què m'has dit?
Merda, li acabava de dir puta a la seva mare.
"Què fots?", es digué per dins.
Ningú no va dir res més. Estava plorant. Per què ho havia fet? Per què s'havia posat tan nerviosa? Per què tot i que no paraven de rodar-li llàgrimes per les galtes, no era capaç de dir "ho sento"?
Necesitava una mica d'aire. Un cigarro. Un amic a qui pogués dir-li que ella no ho volia fer. Que no sabia perquè ho havia fet. Que no sabia perquè s'havia posat tan nerviosa. Que no sabia perquè tot i que no paraven de rodar-li llàgrimes per les galtes no era capaç de dir "ho sento".
Potser en realitat l'únic que necesitava era retrocedir cinc minuts i en comptes de dir aquella fastigosa paraula dir:
- Mama, t'estimo, i no vull que discutim més.
Però no, això ja no ho podia fer, s'ho hauria d'haver pensat abans.
- Ho sento… - digué finalment.
- No em diguis res. - va ser l'única resposta que va rebre.
No sabia com sentir-se. No sabia si era una mala persona. Si la beguda l'estava tornant esquizofrènica. Si el mono del tabac la posava nerviosa.
Sabia que la seva mare s'estava sentint com una merda. Potser fins i tot pitjor que ella. Odiava fer sentir així la seva mare. Igual que el dia que la va pillar amb una ampolla de vodka a la motxilla. Aquell dia també va saber que la seva mare s'estava sentint com una merda. També va saber que potser s'estava sentint fins i tot pitjor que ella. I també va odiar haver fet sentir així la seva mare. S'odiava a ella mateixa quan sabia que estava fent sentir malament la seva mare. Però potser amb odiar-se no n'hi havia prou. Potser l'únic que havia de fer era canviar. Ser més bona filla. Ser més coherent. Demostrar-li que l'havia sabuda educar, que era una bona mare i que per tant havia criat una bona filla. Potser beure menys. Potser deixar el tabac. Potser estudiar més. I fins i tot es podria plantejar d'ajudar en les feines de casa. Sabia que totes aquestes coses no les compliria, sabia que aquestes són aquelles promeses de principi d'any que al març ja fa dies que s'han oblidat. Però el que sí va decidir aquell dia era que tractaria a la seva mare com si fós una reina. L'abraçaria sempre que tingués ocasió. Li diria "t'estimo" sempre que s'estigués a punt d'iniciar una discussió. Li faria un petó cada cop que la veiés una mica apagada. I, sobretot, mai, mai, tornaria a utilitzar la paraula "puta" en la seva presència, i molt menys, referint-se a ella.
Sentia de debò el que acabava de passar, i li ho pensava demostrar.

Comentaris

  • En aquests...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-02-2008 | Valoració: 10

    ...casos no és necessari un psiquiatre doncs no és una psicosi del que es tracta sinó d'una neurosi, i caldria demanar l'ajut d'un psicòleg, però ràpid, podrien esdevenir lesions cerebrals per l'alcohol. Les proposicions de canviar i de fer una vida més normal normalment no van a enlloc si no es demana l'ajut d'un professional. Pel que fa al tabac pot induir a molts estats de angoixa i de ansietat a l'igual que l'alcohol però no tenen tanta repercussió.
    Una abraçada de Vicent i dir-te que m'ha agradat el relat molt real, jo que fume moltes vegades he intentat deixar-ho però no puc i no he anat per aquest motiu a un psicòleg perquè no m'afecta en la meua personalitat si d'una altra droga es tractara ja m'ho pensaria.

  • Melcior | 17-02-2008

    molt bona reflexió ,molt bona i enriquidora .
    Endavant!

  • gràcies[Ofensiu]
    ixnuir | 02-01-2008

    m'has fet reflexionar, de debó... t'ho agraeixo...
    i és que és veritat, a vegades tractem a les mares o a la gent que més tenim al costat com a éssers insignificants i despreciables quan en realitat els hauríem de donar tot el carinyo del món...

    és el primer cop que et llegeixo però m'agrada molt la sinceritat que desprén aquest relat...
    et seguiré llegint :-)

    ixnuir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: