Cercador
Realment temptador
Un relat de: aNneta28Vine, dóna'm la mà i segueix-me a un lloc on podrem estar estirats per sempre a l'herba verda; on podrem estimar-nos per sempre estirats a l'herba verda; un lloc sense temps ni espai; un lloc sense records.
Va, carinyo, dóna'm la mà, segueix-me i oblidarem el món junts. Confiarem l'un en l'altre. Ens mirarem durant hores. Tremolarem quan faci fred i suarem quan faci calor. Ens estimarem com si mai ens haguéssim fet mal i riurem com si mai haguéssim plorat.
Què m'en dius? A mi em sembla prou temptador. Ser feliços junts... Sí, és realment temptador.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- - Ets tan... puta
- No sé si mai m'atreviré a dir-te el que sento
- Felicitat fugaç
- La meva novel·la
- Per tu
- paraules i cartes oblidades
- somriure i fer veure que tot va bé
- Realment temptador
- Només perquè t'estimo
- Pel Passeig de Gràcia...
- Àvies, prínceps i llits de làtex
- T'he esperat
- Qui-vulga-que-siguis
- La Júlia
- Vull veure't.