miques als petulants

Tot del poder que presumptuosament gallejaven
era expressió d'gnorància, desamor, renúncia i desfeta.
Jugaven a ésser Deus celestials, creant i descreant segons el seu antull
Un món a la seva mida, privat, sense hostes ni caterva eixorca

Oblidant que fades protectores o alats celestials blancobscurs
rondaven als humanoides
fent de les seves, o complimentant voluntats de númens, o mercès vàries
i s'oposaven als plans dels capitosts terrans

Aliens al context, com si no existís, res de res entenien
Fatxendes que coherentitzaven la part
I en aquell grupuscle de petulants es feien forts
marginant al tot, que li donava únic sentit a la part on romanien.

Pas van poder exterminar-nos
Pas van poder foragitar-nos del món
Pas van poder convertir-nos en baldats i despulles
Ni endreçar exèquies arreu

Per tot això....

En un clam d'interjeccions inusitades inhòspites ignotes
El meu poble CRIDA ALT I CLAR: PROU. PROU. PROU.

SABER QUE SOLS LA SOLUCIÓ: és L'ACCIÓ

Res de paraules baldies.
Res de teories. Res de bones paraules. Res de bones voluntats.

Acció. ACCIÓ. Per sortir d'esclavituds, com deia en Xirinacs
Deixar de restar en silenci i sol,
Creant sinergies per dir alçats en un CRIT
La vida, el món, pas ens els esbranquereu ni segrestareu.

Dels vostres virus, nanotecnologia i enginys varis
en farem miques i pols
com sempre hem fet i farem
Poble resilient, sofert, formós i cepat