Minúsculs mecanoscrits

Un relat de: unmarpernopensar

Aquestes tardes, són per a mi, vespres sense fre. De sentits, que a mi m'enfonsen. De músiques, que ens descorden. I de cabells, i de mirades, d'aquelles que et cansen el batec, que t'apaivaguen la saliva.I t'atordeixen, la set.
Són així, tendencioses. Són petons i són eterns.
Són paraules encallades, són silencis, jocs d'incens.

De tu n'impregno mirades.
De tu em queda l'olor.
De tu, en pinto paisatges.
De tu, en faig el millor.




Comentaris

  • carpediem_22 | 25-05-2008 | Valoració: 10

    ets fantàstic!
    no havia vist la contesta a mars... :D

    me n'alegru molt per tu! per això del premi... és que ja t'ho he dit sempre, ets el millor! ^^

  • Majúsculs manuscrits[Ofensiu]
    deòmises | 18-03-2008 | Valoració: 10

    Gràcies per les teves paraules, d.

  • Minúsculs però plens[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-02-2008

    He descobert les teves tardes, que són vespres eterns, plens de paraules, silencis, petons i jocs...
    i he de reconèixer que em desperten els teus mots sensacions saboroses i emocions tendres.
    I t'ho agraeixo.

    T'envio una abraçada plena de colors i aromes dels bon i millors,
    Unaquimera