Punt

Ja està fet. Destrossat. El cor, els sentiments...
La meva vida es reafirma en la tristesa.
De nou fosca. De nou he fracasat.
Hem sento commogut per tot plegat.
Per com ets de genial, i per com d'utòpica.
Per com aquesta vegada les llàgrimes llisquen dels meus ulls.
Que bonic hagues estat viure amb tu aquell conte que t'explicava...
Ara et miraré i se'm farà la gola un nus.
I com un aprofitat, intentant oblidar allò que tan he desitjat, apareixo de nou en el passat.
Un passat que m'ha quedat molt enrera. Tan, que l'havia oblidat.
Es remou i resorgeix.
Per fingir-me la infelicitat.
De nou tornarà a cagar-la...
Ara espero impascient, què serà aquesta vegada...
Encara seré jo el que es cansarà d'esperar...