Deixa'm que m'acosti, i contempli allò que estimo

Un relat de: unmarpernopensar

He arribat a descriure un món, reflex de la teva figura.
Afronto avui el present, percebut per les mirades.
Regirant el més profund dels meus sentiments.
El meu cor però, no es resigna a veure't i no poder-te tenir als braços, fer-te un petó, sentir els teus llavis...
El meu cor fa anys que crema, el mar dels teus ulls em construeix noves rialles.
Cerco i no trobo. Tan sols penso en una il.lusió, un somni.
Somnis que em fan feliç, però a la vegada m'atormenten.
M'atormenten al pensar, que tot podria ser com altres utopies, rutines tròfiques, cercles de la vida.

Comentaris

  • ada | 20-12-2007

    Acosta`t..no et rendeixis mai..els somnis algun dia es faran realitat..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: