Podré tornar enrera

Un relat de: unmarpernopensar

No sé què és el que sento en dies com aquests. Dies humits i tristos.
Dies en que només silencis s'escapen pel teu voltant, algun cant d'un ocell pidulaire i algún murmureig, completen l'espai.
Per fi sol, davant d'un buit paper, que comença a empendre sentit d'haver existit.
M'agrada bufar les paraules, cantar els sentiments...I que tot quedi escrit, fugitiu del pensament.
Marxar lluny, oblidar la vida per instants és un miratge encantador.
Conviure en indrets salvatges, envoltat d'arbres i rocams, sentir l'aire de ben aprop, sentir l'olor del no contaminant...
Mai m'havia sentit tant acompanyat, envoltat d'allò que en percebo béns, i no sentir-me desolat.
Mobils allunyats, televisions apagades...per fi he pogut respirar, feia temps que ho demanava.
Ara però, toca acostar-se de nou a la foscor que portava impregnada, tornar a sentir tal fragància depredadora, tornar a somriure fingint mirades...


Comentaris

  • com dir...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-01-2008 | Valoració: 10

    que quantes vegades he desitjat i he xisclat molt fort per tornar enrera, una simple oportunitat i qui sap si seria capaç de canviar ja que per por em quedaria expectant, public d'una altre obra teatral... Comparteixo aquest sentiment que reflexes, l'admiro estructurat amb els mots, m'agrada!
    Felicitats!!!



    un peto de vidre...

  • ada | 20-12-2007 | Valoració: 10

    Si vols??.. hi tornaràs!!..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: