mims

I el dia enlleganyat m'estira del llençol,
dolençós, suaument. També d'aquest por
sota el coixí amagada.

M'estira pels camins d'asfalt i de neó
de la ciutat cremada de despertes rutines,
televisius anuncis, felicitats eternes.

M'estira entotsolat de la llarga faldilla
del jo que m'arrossega, camins de mi perduda
de tantes mans alçades, que em fugen i em menystenen.

I el dia, per a mi, de sobte esdevé mim,
i jo, del seus ulls, llàgrima.