M'he quedat sense regal

Un relat de: silvia_peratallada

Fonts de clors, rajant davant meu
s'assequen quan em veuen els ulls,
prefereixen el cant de l'ocell perdut
a les gotes d'aigua tocant el buit.

I me la miro, escoltant el que ja no diu
vull pensar que quan em giri tornarà a començar
a regalar records als amants,
sensacions al somniadors,
somriures als entristits.

Però jo m'he quedat sense regal,
el meu petit somni era com aquesta font,
colors, vida i refresc constant
i s'ha secat, només de tenir-la davant,
potser si no hagués sortit a passejar
de dins el meu cap, tot això no hauria passat,
s'hagués quedat en imaginació, i pecat.


Comentaris

  • no sé...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-09-2005 | Valoració: 10

    què has fet concretament aquest estiu, però segur que al teu cervell ha nascut alguna neurona més amb gens poètics i quantitatius!
    somnis, somnis... realitats... ?
    m'ha agradat el final: "si no hagués sortit a passejar, aquell somni... ara estaria en la meva ment i seria il·lusió encara i pecat" (més o menys així)
    una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582406 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com