MESSI

Un relat de: teresa serramia
MESSI


Al sabater de la memòria
guardo munts de sabates i de peus.
I de passos. I de camins que he caminat
sense saber-ho pas, al ventre de la mare.
Dins el cordó dissolta, caminant-me.
I me’n recordo, encara, cada pas
era un dolor, dolor d’amor i de follia.
Perquè ella m’estimava vehement.
I no em sabia.

I ara sóc la pilota de futbol que, destre,
el peu del temps colpeja fent-se gol
en pròpia porteria.

Comentaris

  • i més i més i més...[Ofensiu]
    nadàlia | 16-12-2011 | Valoració: 9

    M'ha agradat com jugues amb els símbols i apartes el que podria ser un relat tòpic sobre el futbol. En Messi, de totes maneres sempre colpeja la pilota cap a l'altra porteria. Ho sento , això és fer baixar a terra l'ascensió poètica. Moltes vegades, a mi em passa, quan acabem d'escriure un poema quedem esgotats i l'hem de rellegir i rellegir per treure'n tot el suc i comprensió, et sóc ben sincer. Vinga ens llegim. Gràcies.

  • Molt bé, molt bé[Ofensiu]
    Materile | 04-07-2011 | Valoració: 10

    Molt bé, Teresa!

    Has sabut jugar amb destresa amb el teu tipus de poesia i a l'hora amb el temps i l'actualitat. Al sabater de la memòria guardo munts de sabates i de peus. I de passos.

    M'ha agradat molt aquesta poesia.

    Materile

  • molt bo teresa[Ofensiu]
    joandemataro | 01-02-2011 | Valoració: 10

    espero que no t'hagi molestat alguna expressió del meu poema Eretisme, amb ell vull dir que per mi és meravellós veure la dona que estimo com gaudeix de les poques coses bones que té la vida,i si és amb mi millor clar...
    una abraçada teresa
    joan

  • Galzeran (homefosc) | 15-01-2011

    jugar a l'equip contrari, quan tens davant el títol del teu poema. Una metàfora ben moderna i actual, de la vida al futbol, passant pel ca el sabater.

    Admiro la teva poesia Teresa.


    Ferran

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.