Més, molt més que pura vida.

Un relat de: More
Ho assimiles com una cervesa, quan ja queda poc i saps que no tens monedes de més a la butxaca, i mai li dic que el trobe a faltar quan vaig massa borratxa. Mires de costat sense demanar auxili perquè no està tan malament acabar aquesta nit
de nou perduda com si volguessis no trobar-te, i ell segueix dormint com si el món s'aturés a observar-lo. Dius et vull en veu baixa tractant que ningú et senti perquè a hores d'ara de la tempesta penses que queda molt malament posar-se a desxifrar sentiments, i t'oblides que demà vindrà amb la seva pròpia data de caducitat i la certesa de no saber quin dia et tocarà morir-te. Ja no esperes res que no sigui trobar pistes noves en les seves galtes o una trucada a dos quarts on només et diu que feia fred en l'últim malson d'aquesta nit. Et deixes caure, perquè tots els portals tenen la mateixa olor que un palau sense ell i les estrelles no es veuen en la retina de les grans ciutats, no em fixe en les estrelles quan tinc als teus ulls blaus miran-me.

Comentaris

  • va d'estrelles...[Ofensiu]
    peter53d | 30-11-2011

    Relat encantador pero no oblidis mai les estrelles...