Més avall

Així com la naturalesa del llop:
l'ànima eixuta, el cor més feble,
els començaments erràtics,
la lluita per tornar a inventar
camins, propòsits, objectius
per a una felicitat més plena.

Així, la vida, els dies, les hores,
les alegries, les frustracions,
alçant de nou la mirada al desert
i tornar a esclatar en un gran plor.

Així, arrelat en l'ànima, el desig
de traspassar les fronteres del bosc
sense deixar rastre de l'aventura
per les fagedes i les hores ombrívoles.

- Perdoni, és gaire lluny l'indret de la Bona Sort?
i a abril, hi arriba la primavera i les orenetes?
allà on el tren s'atura, hi creix la menta?
és feliç, la gent? fan la guerra?