Mercès per tant infortuni

Ja no recordo des de quan no tinc companyia. Vaig d'un lloc a l'altre on no hi arriben notícies de res.
Al començament m'era difícil, ara m'hi trobo bé, busco el fons de la veu que em guia.
Duc una solitud distinta, com d'àguila.
A l'hora de fugir res em va lligar, perquè poc tenia; jo era el punt final d'una llarga cadena de soledats.
Només em quedava la companyia del meu apreciat violí, sempre tan melangiós.
El vaig deixar a sobre del llit, inert i pesarós. No em vaig voler acomiadar.
Ara ja tot era absurd, els adéus m'afecten molt i ningú pot emprendre tant delicada labor estant baix de moral.
Però ara em ve a l'esma, sol i indefens estirat panxa amunt a sobre del cobrellit groc. Pobre estimat violí, no puc deixar-me dur pel sentimentalisme, tinc una llarga creuada per fer, el món espera molt de mi, el sacrifici és necessari.
Pobre Stradivarius (una còpia, és clar), incinerat hagués patit menys, no puc pensar en les seves vísceres desafinant-se i la seva fusta corcar-se lentament, sense una ma amiga que el temperi.
Ara ja és massa tard, el camí és llarg i no hi ha temps pels remordiments i la consciència intranquil·la.
El món està ple de violins agonitzants, no puc pas carregar-me les conseqüències d'una societat sense valors.
Com us deia, tinc una missió que complir. He sentit una veu, una veu que semblava fona, com si vingués d'una caverna. M'ha fregat directament el cor.
Jo, enmig de tanta gent, he passat les proves i ara ja no sóc un aspirant, sóc l'escollit.
He de fugir de tot i seguir. Seré de vital importància en la creació d'un nou món.
M'he escalfat el cap fins treure fum, pensant com un senzill professor de violí pot resultar escollit per tan delicada missió. Això em fa llagrimejar, és una sensació que vosaltres, sense ànim de menysprear, potser mai no sentireu.
Un matí assolellat, vaig fer-me un farcell on vaig entaforar unes espardenyes de recanvi, una muda de samarreta i calçotets i poca cosa més. L'opulència sense cap dubte m'hagués descarrilat del sagrat deure que se m'havia encomanat.
Vaig permetre'm, en un moment de debilitat, de dur com a record una fotografia familiar de quan vam batejar al nen, en la que tots hi estem molt afavorits i una peça que vaig composar de la que em sento particularment orgullós.
Com m'ha ajudat en aquests moments no haver nedat mai en l'abundància.
Però, tot ha estat decisiu, cal tenir un curriculum molt adequat, cal anar amb molta cura abans d'encomanar una missió d'aquesta magnitud.
Les proves van estar dures, vaig passar-me deu anys per trobar un treball mig decent, i tot i això no passava del salari mínim. Ara veig que tot tenia un sentit.
Al mes de casar-me vaig trobar la meva dona al llit amb un afamat concertista, però ella em va explicar què només ho feia per ajudar-me.
Tot eren proves. Quan va venir el meu fill al món, que em va fer dubtar una mica, doncs era preciós, però molt bru, d'un torrat molt afavoridor. Contrastava tant amb la meva pell blanca d'albí.
Una prova rera l'altra, es veu que calia temptejar el terreny i dominar diferents tipus de reaccions humanes.
No cregueu que vaig tenir avantatge, jo no vaig saber mai res de que era constantment examinat.
I el cotxe que em vaig comprar, encara pago per cert les darreres lletres, que se me'l va endur la riuada, justament un mes després de cancel·lar l'assegurança a tot risc.
Quina llarga cadena de temptacions. De tota manera no són tan estrictes com molts diuen, doncs en aquests temps de llargues provatures molts cops se m'escapaven terribles blasfèmies. Sobretot quan el nen es va fer pipí al meu estimat violí, perquè li agradava més que no pas l'orinalet.
Fins i tot, com vaig poder intuir inconscientment, que aquells moments tan terriblement comprometedors havien de tenir un simbolisme.
Que a punt he estat de caure en abismes, pensar que jugava amb delir a la primitiva i estava pendent del sorteig cada dijous. Devia tenir una vena als ulls, sins dubte un esperit maligne intentava canviar els meus designis.
Sort en vaig tenir de no estar mai gaire afortunat, pensar que m'hagués pogut fer milionari.
Hagués perdut la millor oportunitat de la meva vida: quedar per sempre escrit a la història.