mentre s'acosta Nadal, temps d'enyorança

Tinc la fred ficada a l'esquena. Ja em puc acostar a aquesta estufa fins quedar feta mig/mig que no me la trec de sobre. Sort que m'agrada més l'hivern que la calor...
Amb la primera fred em cau a sobre l'enyorament que em desperta el Nadal, sense saber ni tan sols per què. Si m'encanten les llums, les nadales, els regals, les carones dels nens davant els aparadors, els pessebres, les neules, els arbres il.luminats...
Sentiments contradictoris, vull que arribi i ja voldria que hagués passat.
Nadal, tan alegre i tan fàcil que és per tu regirar-me el cor.
I no vull ni pensar en el cap d'any i els raïms, no puc amb ells. S'em fa un nus a la gola i no els puc empassar. Una vegada vaig provar amb olives sense pinyol i tampoc vaig poder. Són les campanades i les felicitacions per l'any que comença les que m'asfixien, em recorden tot el que em queda per fer i tot el que no he pogut fer mai.
Res, aquest any, una infusió i a les onze al llit.
Nadal, quina por em fas mentre t'acostes...

llumdenit