Cercador
Mentre recullo el meu destí
Un relat de: vitriol- Compartir:
Mentre recullo el meu destí del terra fred de la cuina, l'olla expres canta la seva vella cançó. El calor del vapor no calma els calfreds ni els dubtes, que em recorren l'espinada. Els nervis em borbollegen a la boca de l'estómac i les mans em tremolen, incertes.
Espero delerosa que arribi la mama. He demanat al professor de sortir abans. Amb la cara que devia fer, no m'ha preguntat ni tant sols perquè. Necessito la mama. Necessito el seu suport...
No coordino els meus pensaments..., ni els meus actes..., les mans, flonjes, encara tremolen més. El Predictor torna a cure a terra...
Comentaris
-
La darrera frase sols deixa...[Ofensiu]deòmises | 19-12-2014
...una interpretació, pel vessant positiu o pel negatiu. Una noia que desitja ser mare i ho serà, o una dona que desitja ser mare i no ho serà... O una xicota que no desitja ser... etc. Però això ja són figues d'un altre paner, que van cavil·lant les ments dels lectors...
d. -
Ens deixes quasi en suspens...[Ofensiu]Romy Ros | 13-07-2010 | Valoració: 10
però al final hem esbrinat quin és el teu destí: possiblement la teva mama ho entendrà, totes les mames tenen suficient amor per entendre-ho. Enhorabona perque emb una brevetat brutal ens has descrit una situació suspensivament bonica!
-
...[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 12-07-2010
Tal com has deixat el relat es presta a diferents interpretacions. Et quedes amb ganes de continuar.
El que queda clar és com moltes vegades necessitem l'escalf i comprensió maternal, encara que siem grans.
(des del dia 7 de juny que no valoro els relats. Demano que tampoc s'em valorin els meus)