AIXÒ PASSAVA ABANS QUE FÓSSIM CATALANS

Un relat de: vitriol


Els dos caps avançaren fins a trobar-se cara a cara i s'assegueren sota les Grans Pedres del Consell. Després de tantes baralles, es feia estrany que s'haguessin avingut a parlar.
-Ja no és temps de lluita...
Digué Mashil-Ushió, el cap del poble de la costa.
-...la foscor cada cop és més gran i no trigarà gaire a arribar el Gran Gel.
El cap del poble del altiplà exclamà amb suficiència.
-A nosaltres encara ens queda força i els déus es mantenen al nostre costat...
I per confirmar-ho mostrà el tòtem sagrat que sempre duia amb ell, alçant-lo per sobre del seu cap.
En Mashil-Ushió no semblava pas acovardit.
-Només volem el que és nostre. I no hi renunciarem!
En Ra-HoyPpaña-Oño, el cap de l'altiplà era superb i cabut. Molt cabut.
-No és vostre. És de tots. Fa moltes llunes que les collites son minses i el vostre gra ens és imprescindible
-Però nosaltres ens morim de fam...
-Sou dèbils. Sempre us esteu queixant. Sembleu dones ploramiques, no braus mariners.
En Mashil-Ushió s'ofengué. Era conegut arreu la seva perícia de timoner.
-Doncs no ens deixeu més camí que separar-nos de vosaltres. Escollirem les nostres lleis i els nostres déus... El vostre tòtem ja no ens representa.
Aquell ultratge, en Ra-HoyPpaña-Oño no el pogué suportar. Encès, s'abraonà brandant el sagrat tòtem i el llença amb fúria sobre el seu enemic.
La Sagrada Constitución Española esclafà el cap del pobre Mashil-Ushió.

Comentaris

  • simpàtica paròdia[Ofensiu]
    Karles | 16-11-2012

    és bo donar-li un tomb a la realitat per analitzar-la fora del seu context.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: