Mentre em desperto ...

Un relat de: ninona

Segurament aviat entraran els feixistes a Barcelona. Deu ser qüestió de dies, o d'hores. No ho sé amb certesa, però és una notícia que porta l'aire, o més aviat el silenci.

Sí. Ara ho veig. Ha estat el silenci el que m'ha despertat.
No deixa de ser curiós com ens acostumem a tot: més de dos anys de bombardeigs i avui em desperta, justament, la seva absència.

Miro de sintonitzar la ràdio, però a aquestes hores ni tan sols la RAC emet res.

A sobre la taula, el full de "La Humanitat" de fa dos dies. Ahir no va sortir i avui ...., tinc els meus dubtes. Pobra "Humanitat" ....; li ha passat com a tots nosaltres: l'escassetat ens ha robat la força i ja no som més que una patètica ombra del que volíem ser.

Al llit, la Gemma gemega i després somriu. Instintivament somric amb ella, perquè sé que està somiant amb els nens.
Quan la guerra va endurir les condicions de vida a ciutat, els vàrem deixar amb els avis. Els pares de la Gemma fan de masovers a prop d'Argentona, a la Casa Nova, on la vida sembla discórrer al marge del nostre caòtic dia a dia. No falten aliments i els nens corretegen feliços entre les gallines.
Els trobo a faltar. Quan els anem a veure, sento l'ànima completa. En marxar, mentre el carro avança a batzegades per la riera, l'esperit em trontolla. Giro el cap per mirar enrera i absorbir la seva imatge; no vull que se'm perdi, no sé quan els tornaré a veure.

La tímida llum dels matins de gener va empenyent la penombra.
Al carrer comencen a sentir-se els sorolls de sempre. Sento com puja la persiana de "Ca la Rosa", deixant a la vista l'aparador trencat i els prestatges buits.

I així i tot, continuem endavant.
La guerra ens ha ensenyat a viure al dia. El demà no existeix.

Ja no se senten proclames a resistir. Un dia d'aquests entraran els feixistes a Barcelona, evidenciant l'ensulsiada de la república i dels nostres ideals.
En Joan em vol convèncer que l'esdevenir serà bo, i a hores d'ara potser té raó. Després de tanta guerra, la PAU és esperançadora. Però jo ..., què vols? No ho tinc gens clar.
El cost d'aquesta guerra no és només polític. No sé si ens hi podrem perdonar la pèrdua de l'ànima, la buidor.
Potser demà.

Comentaris

  • Diesinoblidables.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 27-05-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu relat.

    Tu deus ser una mica més gran que jo, però aquella època, els que la vàrem viure, no la podrem oblidar mai.

    Jo també escric moltes coses d'aquell temps i al llegir-te a tu em sento com més acompanyat.

    Gràcies

    SANTANDREU3

  • recordar...[Ofensiu]
    Roig | 24-05-2006

    Recordar allò que per a ells no va existir... recordar que no fa tant de tot allò, recuperar la memòria, aquella història que no surt als llibres de text de les "escoles". Aquella PAU que va ser sotmissió.
    I fer-ho des dels pensaments d'algú, de les sensacions d'una persona....

    M'han agradat les teves cues de pansa.

  • Exce.lent... [Ofensiu]
    copernic | 21-05-2006 | Valoració: 10

    aquesta recreació històrica de l'entrada dels "Nazionals" (no és un error de picatge) amb una perla com "la llum gèlida de gener empeny la penombra". M'agrada molt també la referència a la casa de pagès. La meva mare, que va passar la guerra a Colomers (Baix Empordà) em deia sempre que ells no havien passat mai gana. M'agrada l 'estil que està influenciat sens dubte pels grans escriptors catalans de postguerra. Salut i literatura.
    P.D. Acabo de veure que tens un relat que es diu "Moments" com jo.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ninona

ninona

58 Relats

230 Comentaris

127420 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.

De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.

Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.

També em trobareu al bloc Univers madur.

Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.

Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...

ninona1206[arrova]gmail[punt]com


Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils