Mentida

Un relat de: Remoh

En un sospir em desvaneixo.
Em faig sorra, pot ser mai ho he deixat d'ésser.

Desapareixo i tot el que sóc,
he siguit i seré a mort amb mi.

No existeixo, de fet mai he existit.

El que em fot més és que sempre ho sabut.

Res, de res serveix perdre el temps en enyoranses.
Jo he mort i tot el que pugui haver pensat fins ara era mentida.

Jo sóc mentida. Sempre ho he sigut i no ho he evitat.

On queda la infància? Els dies en que tot es feia sol? El món era espontani i les flors es feien maques a finals de maig.

Ara sóc jo, ara estic sol. Ara el món no creix igual per tothom.

On estic jo en aquesta anarkia tant ben organitzada?

Aquesta tarda veig que tot és mentida, jo i el meu món som mentida. He mort?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Remoh

Remoh

22 Relats

11 Comentaris

18209 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.