Mentida, és mentida!

Creiem en la durada de les nostres relacions. Al principi d'elles pareix existir una capa color rosa que ho envolta tot. I és que tot, absolutament tot, ens dóna igual si tenim a aquella persona prop de nosaltres. Passen les hores, lentament, i aquell núvol, que plou amor, precipita damunt nostre. Pensem que ,també, les espurnes d'aquell innocent i miserable amor deixen marca en els sentiments de l'altre individu. Un dia, però, tot canvia. Crèiem que aquell vel era rosat, però en el fons amaga un to ennegrit i maligne; les rialles es converteixen imbècils carones de tristor; les indiscretes mirades de reüll ja no existeixen... il·lusions perdudes en una mar plena de records, que sempre romandrà aquí, al nostre cor. Amb el moviment de les onades recordarem aquelles alegres sensacions com si fóssim infants.