memòria amagada

Un relat de: edgar naúj

La memòria l'ha jugat males passades. De vegades voldria recordar moments de tendresa, d' alegria; moments en els que jugava amb els seus germans, amb els seus pares... però no hi son. Un buit, un forat negre ocupa un lloc en el seu cervell, un lloc que hauria d'estar reservat per aquells moments. la vida continua, és clar, però aquells records inexistents la converteixen en una vida incomplerta. potser és aquest el motiu per el que conta contes, que els escriu, que els recita als més petits, potser aquella tendresa, aquella inocència, la vol recuperar amb la vellesa.
Ja no queda massa temps, ara, cada dia és un regal dels àngels que el protegeixen, és per això que no perd ni un segón en fer riure als demés, amb dir "t'estimo", a fer petons i abraçades a tots aquells a qui estima, perquè aquell record negre, el vol substituir per una realitat blanca i luminosa.

Comentaris

  • trist[Ofensiu]
    vilella | 15-03-2005 | Valoració: 10

    He notat tristor en les teves paraules. Encara què és un relat curt, els mots estan molt ben trbats.