Cercador
Màximes mínimes
Un relat de: Melcior- Compartir:
Dins del meu ocell,
com un globus prou inflat
sembla a punt de rebentar,
un ou que no té clara,
però tot ell és de rovell.
_______________
La vida, és una caixa grossa
plena de sorpreses petites,
i jo sóc aquí per obrir-les.
_______________
El món, la vida,
o el mot desitjable,
és aquella gran escola
on res aprenem
per roïns alumnes.
_______________
La veritat i la raó,
son dos gossos que es mosseguen
a la porta de les circumstàncies,
al rebedor del temps,
al passadís del dubte,
de la casa on hi caben
les raons i les veritats
que tots creiem tenir.
_______________
La fortalesa humana
no és grossa ni petita,
llarga, curta ni mitjana,
és amagada i enterrada,
esparracada i oblidada,
al garatge brut i vell
al bell mig de les entranyes.
_______________
Tenim tot el que som,
hem oblidat què podem ser,
únicament la por
treu el nas sense por,
la resta, hi roman
oculta i presonera
com vulgar criminal.
_______________
Com es pot descriure
només amb mots,
la llarga enciclopèdia
d’ un simple instant.
_______________
Ser útil i bona persona
és el fet més avorrit del món,
només faran que recordar-te
que ets ordinari i nul d’ interès.
_______________
Quina excusa més bona
ser un humà limitat,
aquest mot tan simple
és senyera protectora,
embolcall i bufanda,
de la covardia mundial.
_______________
De tan clar i transparent
esdevingué del tot, invisible,
jo he vist com lentament
la seva ombra es difumina.
_______________
Quan vam fer
culpable a l’ innocent,
i a l’ innocent, culpable,
aletejaren fugitives
dues aus prodigioses,
justícia i llibertat,
lluny, frontera enllà
del meu país.
_______________
La pèrfida ironia
em revesteix els cataplins,
deformats de malaltia
amb edat adolescent.
_______________
El buit absolut del silenci
pot arribar a ser tan fort,
que el sol fet de respirar,
t’ ofega, clamorosament.
_______________
Constipada la galàxia
ha estossegat de valent,
provocant pluja d’ estels
completament desorbitada.
_______________
De sobte, un fet inesperat
et remou fins les entranyes,
i una llum torna a sorgir
al túnel de l’ hàbitat quotidià.
_______________
Microscopi i ínfim
bacil analgèsic
en el món microbià,
on els gramms negatius
dominen de forma massiva
els estats i els efectes.
_______________
He mirat a dalt el cel
he vist passar un estel,
tanmateix, tot seguit;
he sabut que eres tu.
_______________
Comentaris
-
Veritats i sentències del rei de la llum.[Ofensiu]Jofre | 05-06-2006
Obre la capsa d'estels i tria, Melcior, que dues aus prodigioses tornen a un univers on sempre ens calen les paraules per avançar i progressar.
És així, sense complexos, que farem de les petites sorpreses present i tresor.
Enhorabona!
Jofre
PS
Tot tenyit amb les tècniques de Gram. Interessant. Colors liles, rosats, morats i els estels que guien Melcior. -
Obrir...[Ofensiu]kukisu | 30-05-2006
petites sorpreses que, tanmateix, ens condueixin de la mà pels camins inescrutables de la vida. Unes màximes que porten a la reflexió.
Enhorabona i moltes gràcies, Melcior. -
Malgrat el món, bon regust.[Ofensiu]Bonhomia | 01-05-2006 | Valoració: 9
Pot ser que tinguis tota la raó del món amb el que em vas dir al teu comentari del meu relat "Patir per patir?". Però de tota manera tenia un mal moment. No és que sempre estigui així. També tinc la mania de fer relats negatius. Gràcies per comentar-me.
Bona vomitada, la de la "Dins el meu ocell,... ". No crec que siguem tan roïns. Jo crec que hi ha veritats i raons. Et dóno tota la raó de l'univers al que dius sobre la fortalesa humana. La decadència és un fet massa real. Molt i massa. El punt més petit no ho és. Però a vegades és l'única manera de que et respectin. Si senyor. És ben cert. Prodigioses?. No sé què és "revestir" ni "cataplins". Clamorosament o potser tan terriblement que la tortura et va deformant i és com vint tones d'acer damunt el cor. Que bonic!!. Si, aquesta vida pot ser molt insòlita. No sé què és "gramm". Final molt romàntic i que et deixa un bon regust a la boca.
Endavant!!
Sergi. -
pinzellades...[Ofensiu]Capdelin | 29-04-2006 | Valoració: 10
de filosofia brutal, original i colpejadora... has trobat el costat penombrós del món i les seves entranyes... magnífic!
una abraçada.
Valoració mitja: 9.67