Matí

Escoltant Walk on the Walk Side

Surto al carrer
i el Sol em vol cremar.
El formigó de la ciutat em pesa,
tremolo
i tinc fred.
Crec haver sagnant
i crec haver follat.
Les cigarretes estàn molles
i no tinc paper.
Miro la ciutat i no la reconec.
Les cantonades em miren
per sobre de les meves espatlles.
Els bassals riuen de mi.
El carrer és un desert
de vidres trencats
i pixums.
No hi ha alcohol,
ni ful,
no hi és la fada dels caramels
ni gent honorable
per criticar-me,
ni tan sols els repartidors dels diaris
semblen haver passat avui.
Quan va acabar el món?
Sols un gat negre
amagat sota un cotxe
em mira, somriu
i desapareix.