Matí en un bar

Un relat de: Basileia

L'ambient és càlid, i aconsegueix escalfar-me l'anima; el soroll de la maquina de cafè sobrepassa als demés, però les veus de la gent aconsegueixen apaivagar-lo; ara és substituït per la maquina enregistradora.

Algú obre la porta, aquella família de francesos ha marxat; ara és una de les poques taules que lliure que queda. A la del costat seu una dona, sola, menja un entrepà...es tracta d'una senyora d'uns 40 anys, morena, interessada per alguna cosa que passa al seu voltant o això sembla ja que només fa que mirar la resta de gent; potser espera alguna cosa. Puc imaginar-me la seva impaciència pel retard d'algú que és capaç de posar-la nerviosa, o potser simplement no ha tingut un bon dia i necessita desconnectar encara que no sembla aconseguir-ho. Dos nenes consegueixen distreure-li la mirada. Es tracta de dos petits rossets amb ulls blaus, estrangers. La seva mare, també rossa, d'uns 45 anys els renya. No aconsegueixo entendre'ls. L'acompanya un home d'uns 50...llargs. S'aixequen, paguen, se'n van...deixant enrere una taula prou bruta, digne de dos nens suficientment entremaliats.

Ja queden mes taules buides.

Mes enllà, un trio parlen entretingudament, des d'aquí puc apreciar el tema de conversa; el taichi. Dedueixo que son gent prou sana, que viuen de la vida lluny de la societat que ens envolta. Es tracta de dues noies i un noi; amics, companys de feina, parents, ...ves a saber...i al fons, a la taula mes gran un grup de joves riuen, parlen, i busquen al diari, la pel·lícula que donen aquesta nit per la televisió. Alguns fumen. Vesteixen molt diferent els uns dels altres. Entre ells se'ls escapen frases en castellà. El meu pais representat per sis universitaris.

El cafè amb llet se'm refreda, avui no tinc pressa, m'han donat hora mes tard. La noia de la barra m'observa, segurament es pregunta que escric en aquest bloc de notes, m'agradaria explicar-li però potser és massa complicat tot, tot i que per mi ja tot és mes senzill. Es tracta del meu últim dia de quimio, ja no poden fer res mes per mi, ja no importa res del que faci; potser veure que la resta del mon continua girant em fa sentir, per últims moments: viva.

- perdona, que em pots portar un croissant?....- qui em diria que algun dia deixaria d'importar-me això de cuidar la linia...la vida dona tantes voltes...-

Comentaris

  • els bars[Ofensiu]
    neret | 29-05-2006

    m'agraden les històries que passen als bars, i jo també acostumo a escoltar les converses de les taules del costat... un vici com un altre. A més, el final dóna trascendència a una història molt quotidiana.

    Et diria que vigilessis amb les faltes, que se te n'escapen algunes...

    i moltes gràcies pel teu comentari (de ja fa dies, però és que darrerament entro poquet)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

48247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.