Massa poc temps per a oblidar.

En un dia d'estos en que saps que va a estar molt bé, quan t'alces del llit amb energía, amb un somriure dels bons, i eixes petites coses ja no diuen res, ni tan sols el fet de que hui he tornat a somiar amb tu, el mateix de sempre.... Tornaves, però estava vegada m'enviaves un SMS, i jo com de costum no tardava ni dos segons en contestarte'l, ja veus que amb el temps no canvie... Serà que sempre he sigut així. De vegades pense que t'he oblidat, saps? I hi ha dies que inclús m'ho arribe a creure, que trist, no? I no estic trista, no pense anar a buscar-te, massa errors per tant d'amor. El temps ha deixat tota la història guardada en el calaix dels records que encara fan mal, encara no ho podem traure, massa poc temps, encara no ens podem vore, massa poc temps, encara no puc oblidar-te, massa poc temps. I ho saps, saps que tinc raó, pequé estàs més perdut ple de merda que tots els insults que jo puc clavar en este relat.