Marxo

no escric poesia, la visc

una abraçada ben forta plena de bones energies
fins tan aviat com tu vulguis
joan
pd.- gràcies per la cançó, és molt bonica en el missatge i la melodia

...que segueixo les teves poesies, primer descontrol·lades d'emocions, de negits, de temors. Després has agafat tot això i ho has transformat amb un arc de Sant Martí ple de colors. El teu llenguatge ha estat sofert dins l'elegancia. Tendre dins la contundencia, càlid dins la fredor de les paraules que sinò son dites com les dius no tenen cap sentit. I ara tornes a dir que te'n vas? Deixeràs als companys que busquen en els teus comentaris la força per seguir escribint? Deixeràs de ser l'eslabó que lliga els reptes? Deixeràs de ser "gypsy"?

"Has vingut per salvar-nos els mots, per retornar-nos la il·lusió de cada cosa"

ni que sigui de tant en tant els teus versos i el teu contacte ja formen part d'RC, dóna'ns sempre una oportunitat més, sempre una més.

una abraçada afectuosa de mataró
joan

no marxis
que nosaltres
dins l'espai del teu espai
som com ulls infinits
que gaudeixen de tu i el teu talent...

i tot
d'una manera tan immesurable pels sentits
que de ben segur
la tristesa de no poder tornar a llegir res de nou teu
fa que el propi poema, si mes no de formes indiscutibles,
es vagi trencant en petits bocinets
que recordaran el teu fer
dins del cristall net i clar
d'aquest nostre mon poetic que ara ja hem creat


no marxis gypsy

i recorda la victoria...

recorda
que un bon final
es aquell que mai acaba
perque l'inici no te fi
quan aquest es ple de poemes que ens fan viure


una abraçada eterna
i ben literaria