Marina

les paraules encaixen amb les imatges!

Totalment visual i sensual...

petons

angie

però això és habitual quan es tracta de tu...
quina manera de parlar de la fusió dels cossos...

Una abraçada

el poeta que a mi m'agrada
la poesia t'estima

El teu poema, m'ha fet pensar en varies pintures d'en Dalí.
Tu las has retallat a bocins i has format una nova pintura-poética.
Petonets Pilar

no tinc paraules, tu les has dites totes!!, en menys d'un minut. genial!!!

Tot plegat m'ha donat la sensació d'una colpidora i alhora suau fusió...
Sentiments i sensacions que esdevenen imatges que es dibuixen i desdibuixen, donant forma a molts significats.

Com una abraçada que va més enllà del que es veu aparentment; carícies de llum i vida copsades amb paraules juganeres.

Molts petons!

bé, ja ho han comentat els demés, genial el poema, i perke rimi, genial el final ;)

"Sota llençols
de nit submarina

s'obre
la seva mar de llum
i s'endinsa la meva
... península."

Si, si, el final és el millor... quina manera de descriure-ho, genial i original (bé, com sempre!). Se m'acaben les paraules per tu... només em resta: admiració.

PEtons i nanit ;)

has abocat en aquests versos...
i no he trobat mai tan ben posada una península...

Salut!

Els seus llavis són
com acabats de picar
per una abella
i per a què rimi
venc la meva ànima de poeta
i sospiro per ella.

Un joc extraordinari.
Fins la pròxima.

-Filladelvent-