mar

al meu vers"
bufff, tia... has tornat més enamorada, inspirada, plena... que mai!!! què has fet? tanvada en un convent... pensant... creant...? je je je
o bé... sí!... " a la platja... nits... lluna... cavall blanc..."
ja saps que t´admiro i t´aprecio molt... però no crec que m´impedeixi ser sincer:
" testimoni en silenci de les meves nits d´amor..." super, silvia!!!
però, vigila... de vegades, banyant-te i fent carícies al mar... potser que... pot passar... ja se sap... la calor... la gelosia... no sé, però... potser el mar... parli més del compte... ja m´entens... uns "beurets" de més... amb carinyuuuu, eh... i expliqui amb pèls i senyals... ei, amb carinyuuuuu eh? je je je
gràcies per aquest poema fresc, amorós, melangiós... que fa olor a sal i peix fresc... que porta onades d´enamorament perdut TEU del mar.... es nota, eeeeeh!!!!
un ptó salat i psssst... silenciós...
Xcert... ja tornes a fumar...?!!! bueeeeeeeeno, veig que és el mateix cigarret... un, no fa mal je je je una abraçada... marina fins al c... (pip ) XD