Mar i calma

Un relat de: paparola

Bora teu avuí,
tot es calma.
He caminat
per la teva platge.
Les onades jugant
amb la sorra,
ara venen,
desprès van.
He respirat
el teu aire.
La ment en blanc,
no vull pensar,
tan sols impregnarme
d,aquest maravellós quadre.
Ara començo a sentir
una pau
s, em fa agradable.
Per que no et cerco
en més moments?
Canvies tant el meu aire.
Camino,
a poc a poc
sense pressa.
Et comtemplo
realment ets admirable
inmens, agradable.
Blau intens,
avui en calma.
Com realment
cerca avui,
la meva anima.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer