Mala senyal

Un relat de: garbi24
Reconec que sempre que tinc oportunitat m’enllito amb alguna dona que em faci cas i m’agradi. No m’importa si estan casades solteres o vídues, jo el que vull és estar amb elles. Mai en tinc prou i sempre faig córrer dues o tres aventures a l’hora.
Quan estan lliures no hi ha problema, amb qualsevol senyal, aclucada d’ull o gest n’hi ha prou per saber que volen que pugi amb elles.
El problema el tinc amb les casades que no saps mai quan estan soles, no pots trucar perquè et pot sortir una veu ronca a la que no saps que dir i tocar el timbre amb qualsevol excusa es fa molt violent.
Amb una d’elles vaig pensar en que posés un senyal quan estes lliure i vàrem acordar de posar una tovallola blanca estesa al balcó, com a senyal de via lliure.
Avui quan tornava de la feina he vist que hi havia la tovallola....és estrany a aquestes hores, però s’havia d’aprofitar. Pujo cap dalt corrent, entro amb la meva clau i em despullo al passadís per anar per feina directe. En entrar al menjador vaig veure com el pintor recollia la tovallola del balcó.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer