mal

Els primers minuts els els vam passar en silenci, ella tranquilitzant-se i fent-se passar les ganes de plorar, i jo, esperant a que la mare em digués alló que volía saber. Estava tranquila, amb la mare no em podia passar res de dolent, perque erem més que mare i filla, erem amigues. Amb el pare, pel contrari, era al revés. La confiança que hi havia entre nosaltres dues no existía amb ell, des de petita...Em sabía greu, però era com si entre ell i jo hi hagués una paret.
-Vols que t'obri la finestra per que entri aire?- em va dir, aixecant-se de la cadira.
-No, no cal- li vaig dir.
Quan va tornar a seure, li vaig preguntar per la meva germana, les meves nebodes petites, pel meu gosset, per trencar una mica l'ambient que hi havia, que es podia tallar amb un ganivet....
-Estan molt bé- va dir ella, somrient una mica- t'envien molts records i la Lluna et troba molt faltar...La Laura vol que, quan surtis d'aquí, passis uns dies a la seva casa de camp, aprofitant que serán vacances d'estiu...
-Vacances d'estiu?- li vaig preguntar, estranyada- però si vam marxar fa una setmana...nevava...
La mare va tornar a sanglotar. Jo estava més perduda que una agulla en un paller, no sabia ben bé quin mes erem, i ella em va dir que ja erem al maig, que m'havia passat uns mesos insconcient, patint vés a saber qué...
-El doctor creu que us va passar quelcom que a tú et va afectar neuralment, sense arrivar a tornar-te...
-Boja...
-Ets molt forta, i te n'has sortit, de moment...nosaltres hem estat cada día aquí, amb tú, parlant-te, seguint les sessions de psicoanalisi...
-I als meus amics que els va passar?- la vaig tallar, anant al gra.- on son?
-Filla...
La inoportuna aparició del pare, amb dues ampolles d'aigua, va fer callar la mare. Per dins meu, l'odiava, perque mai podia esbrinar que coi els havia passat als demés, que no em venien a veure, que no em trucaven.
-De que parlaveu?- li va preguntar a la mare, mentre seia al llit, amb mí i m'acariciava el turmell dret.
-De que fa sis mesos que sóc aquí i jo no en sabía res- li vaig deixar anar, per que notés que estava enfadada.
Ell em va fer cinc centims del que havia passat en aquest cinc mesos, mentre la mare patía veient-nos tant distanciats. Ella comprenía perque parlava així amb ell, i tenia por que repetís l'ultima pregunta que li havia fet, per que potser es desencadenaría una baralla...o potser no... El doctor els havia dit que si consideraven que estava preparada, em podrien dir alguna cosa que no fés molt de mal, que el pitjor era millor explicar-ho més endavant.
-Bé...i, com et trobes?
-Bastant millor- li vaig respondre- sento molt haver-vos espantat, ahir...
-Son coses que passen , nena- em va dir ell- vull dir si estás preparada per marxar a casa...
-I per saber... pare, si us plau...
Els pares es van mirar, preguntant-se si m'havien de dir res o qué...
No van arrivar a dir-me res, perque l'Anna entrava en aquell moment per portar-me a la sala de recuperació.



7-4

Portava dos dies fent recuperació, i , tot i que em trobava millor, el doctor no em volia donar l'alta. Els pares ja no venien a veure'm, trucaven i em deien que estaven buscant una casa a la platja per anar a passar uns dies tota la familia, per quan em deixessin sortir.
Si sapiguessin les ganes que tinc d'estar amb tota la gent de casa meva¡ Si em feia gràcia veure'ls, però no tanta haver-los d'aguantar tot el día...Jo volía investigar el que els havia passat als meus amics, i dintre meu es començava a ordir un pla...que si els pares se n'assabentaven, oblidat'en, però ho havia de provar.
L'Anna, estava molt suau, amb mí, i em feia sospitar quelcom, no sabia qué, però no m'agradava gens. Una tarda que em va treure al jardí a prendre l'aire, ens vam asseure en un banc i va treure de la butxaca de la seva bata un paperet.
-Aquest matí ha vingut un noi i m'ha dit que t'ho donés- em va dir, fluixet, mirant si algú ens sentía.
-Qui?- li vaig preguntar, agafant el paper i guardant-me'l a la meva bata.
Ella em va dir que no ho sabía, que ell no li havia dit qui era, però que era molt estrany. Anava vestit de negre totalment i feia una cara d'haver dormit molt poc.
El cor se'm va accelerar.
-Tenia cap penjoll, cap tatuatge?- li vaig preguntar.
-Ara que ho dius...portava un penjoll de plata que semblava...
Un cercle.
Ja ho havia vist abans...No sabia on, ni quan, però em sonava.