M'aixeco

M'aixeco
per pura inèrcia,
com una bola golpejada a parts iguals
per la rutina
i per la rauxa.
El seny l'he vomitat
a alguna fosca cantonada
del meu interior.
I començo a caminar
fent llegendes per a oblidar
en una buidor que omple l'alcohol
i les lluites quotidianes,
defensant les meves idees,
els meus errors
i les meves contradiccions.
I quan ja no puc fer un pas
m'arrosego retornant
a una realitat que ha esdevingut
sols un temps mort entre combat i festa.
Els dies es van tornant invisibles
caient en el forat del control,
de l'autocensura
i del políticament correcte.
Però per sort, encara queden
contenidors i racons on pixar.
Per contrarestar els creadors de postals,
els urbanistes i els guapos,
que volen convertir el meu carrer
en un aparador,
per poder-nos vendre a tots,
als saldos, als perdedors i perduts.
Ara ha arribat el somni,
barrejat amb una dosi tal de realitat
que ens fa temer que tot es torni un malson.
Una farsa de zannis i capittanos,
representant tots
el paper que els han adjudicat.
Cau el Sol sota les ones
i a les nits s'obre el teló.