Mai més?

Un relat de: amelie

No em diguis que no tornarem a estar mai més junts perquè saps que no és veritat: algun dia tornarem a cometre l'error més gran de la nostra vida i ens tornarem a veure com un sol ésser. No em jutgis per equívocs i mentides passades, jutja'm pel present i pel que sóc ara.
No em diguis que m'estimes si després em defuges un petó, no em turmentis amb dubtes, diga'm només el que tu penses realment i no facis cas de la gent: fes el que et vingui de gust amb total llibertat, no m'oblidis ni, simplement , em tinguis com un record feliç i borrós... Tornem a començar una altra història sense pauses ni parèntesis amb total sinceritat ...
No t'estiguis d'abraçar-me ni de colpejar-me quan et plagui, però sobretot no m'enganyis ni t'amaguis si jo et necessito per estimar-te i sentir-te a prop meu.
Deixa't salvar-te de les urpes de la soledat sempre que et fagi falta, regalem-nos un somriure cada matí i un sospir de desitg cada nit...
I, sobretot, deixa'm esperar-te per sempre

Comentaris

  • Tornar a començar[Ofensiu]
    Simon | 08-01-2007

    és una possibiitat que no s'ha de perdre mai!
    Deixar d'esperar és deixar de viure, sobre viure només però en punt mort, sense circular per la vida!
    A reverue, S.B.

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63