M'agrada (I)

Sara, molt bo i amb molta bona dicció sobre el temps que el fas viure en tu mateix, arribar a la infància.
Molt bo i amb molta originalitat.
Una abraçada
Perla de Vellut

... llegir tonteries que són partitures que fan vibrar la corda de la meva sensibilitat i reprodueixen el so d'unes notes que en forma de paraules hi ha escrit una sensibilitat tant llunyana com propera.

No. No es poden ajuntar. Perquè cada “m’agrada” necessita el seu temps, per paladejar-lo, reflexionar-hi, visualitzar-lo i treure’n totes les sensacions. Si els poses tots junts, vas saltant ràpidament de l’un a l’altre i es perd suc pel camí. Bé, són coses meves. T’agraeixo tots els comentaris i que m’aguantis la tonteria.

I la imatge de que et converteixes en un oasi i et banyes en l’aigua que transcorre dins teu, tu dins de tu mateixa, m’ha fascinat.

Els comentaris, naturalment, també te’ls lliuro per capítols, en l’ordre en que els he llegit.

I t’encoratjo a continuar regalant-nos les teves poètiques espurnes.

Uau, quantes belles sensacions en tan poques paraules, en tant poc temps. M'agradat molt aquest poemet.

Una abraçada, et seguire llegint, amb el teu permís ;)