Cercador
Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
Un relat de: Silència*
Que enllaça, com diàfana creença, el batec del meu cor al teu clar si de nacre,
Que camina nord enllà, com la quietud màxima, des de l'atzar
Fins a l'heretgia de voler esdevenir revolta per a la Natura.
Gotes càlides. Tempesta. I als ulls, el trànsit ens transmuta la sang
En àmfora desitjosa, a vessar del vi madurat en aroma de luxúria.
On reposa l'onatge de la mar quan ha abastat la pell de qui desitja,
Una vegada que ha sofert i tastat el gust de l'amor?, em preguntaves.
I deixem salpar en èxode les respostes, afuades les veles
Per l'oratge d'una nostàlgia captiva que ens murmura:
Heu escoltat mai les paraules efímeres del silenci?
Pareu l'orella i sabreu els enigmes ocults d'una vida magnànima.
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15822 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)