Madrigal XXIV (Física o corpòria)

Un relat de: Silència

*


Quina relativitat cal esperar entre els pits d'una fèmina
Que és irresistible com respirar o moure's o viure simplement?


Com batega la bellesa a les artèries del geni en constatar
Que una petita igualtat capgirarà la percepció de l'Univers?


Quina física segueix el desfici corporal en deixondir-se,
Si les masses varien, s'amplien i es multipliquen els batecs?


Del ventre de la bella estant, burla el savi l'encarcarada
Impostura d'una ciència que es fa vella, amb un posat somrient.


I els ulls d'ella saben com esguardar el món que cau als seus peus,
A la debilitat que mina fins i tot la intel·ligència i el posat més auster.


Potser algun il·lús ha cregut la màgia ofegada als pous de la ciència
fins que ha vist emergir triomfant la deessa que torna l'escèptic creient.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer