Cercador
Madrigal XIX (Dies de llum)
Un relat de: Silència*
És cadència i remor silenciosa, amor, quan ja no puc estimar?
Quina aroma té el retorn del llavi avesat al gust
de les fruites llunyanes de l'absència?
Respostes sense preguntes que corren endins, endins
De mi i saben com retornar-me la tristesa de la buidor extrema.
Ha caigut el madrigal de la rosa marcit de solitud,
Rosegat per la dèria, derrotat entre freds presagis,
Fràgil com pronunciar paraules tendres enmig de l'huracà,
Subtil i ple de misteris mentre el món rodola de nou.
Capgira el decurs del temps, violenta l'avatar del món,
Adoba la terra tota per resorgir amerat de primavera
Arrel de l'aire preparada per ésser respirada i consumida,
Lluerna per assetjar el camí pregon i estret de l'existència.
Recorda, amor, el tast dels dies de llum, quan estimar era tan fàcil
Com descobrir la nuesa nostra enmig del bes, del cel i la xardor.
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15779 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)