Cercador
Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)
Un relat de: Silència- Compartir:
*
Vora una llera oculta entre els matolls fragants
Perquè hi passeges a plaer totes les tardes
Quan el sol eco llunyà escoltaràs de mi.
Trepitja ferm, que no em doldrà la teua petja
I si em fa mal, la prendré llavors com a carícia
De creixença, evocació vibrant de fulles relligades
Que fermament basteixen el meu llibre carnal.
Hi ha qui deixa la mar com a penyora
I jo, la viva flamarada muntanyenca.
Comentaris
-
penyora[Ofensiu]franz appa | 02-09-2008
L'amant que paretix deixa senyals en el bosc, com a molles de pà en el bosc -sabent que àvids ocells poden menjar-los i escampar-los... Tant fa! Que la penyora dels mots abandonats s'encarnen (llibre carnal... quin encert!!!) en la geografia distant de l'amant que té memòria delcos absent.
Salutacions,
farnz
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15833 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)