Cercador
Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
Un relat de: Silència*
Les invocaré com qui clama la tempesta enmig de la calma de l'ànima
Car t'espere a trenc d'alba quan el pas lent de cada busca
Dibuixa en el silenci les lletres del teu cos.
I desxifro els teus llavis tendres en la fosca que m'embolcalla,
En els besos que imagino lliscant-me cap endins.
Com sagetes certeres que s'enfonsen en l'estesa fragrant de la murta
Travessant la salabror de la pell quan era tast i no record.
I respiro les hores i les mastego com si es tractés de la pròpia vida,
I vesteixo l'ànima per bastir-la en enderroc de l'absència
Fins que se m'escantella el cor contra el viu mur d'enyorança
Que s'ha erigit, amor, entre el teu temps i les meves hores soles.
l´Autor
28 Relats
11 Comentaris
15826 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Últims relats de l'autor
- Madrigal XXVIII (Serà una pregunta, mai un dubte...)
- Madrigal XXVII (Salvar les hores...)
- Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)
- Madrigal XXV (Dringadissa del nou dia)
- Madrigal XXIV (Física o corpòria)
- Madrigal XXIII (He sentit la remor de la tarda...)
- Madrigal XXII (Res més que els teus ulls...)
- Madrigal XXI (Si he de posar nom...)
- Madrigal XX (He reposat de tu, amor...)
- Madrigal XIX (Dies de llum)
- Madrigal XVIII (Llum de vida)
- Madrigal XVII (Pòrtic de llum)
- Madrigal XVI (Guanya'm lentament)
- Madrigal XV (Línies badades vers tu)
- Madrigal XIV (Viva flamarada muntanyenca)