Madrigal XXVI (He collit les flors del cirerer...)

Un relat de: Silència

*


He collit les flors del cirerer per fer-te'n garlandes
De sinceritat per quan despertis plena de calma
Amb un raig del sol amic que t'ha imprès al rostre
Petits poemes lluminosos recollits de la rosada.

He sabut les essències del llorer, les fissures
De la roca en imprimir-li les petges del temps
El perfum que anuncia el miracle del teu cos,
I ets tu la porta, amor, que tot descobriment em revela.

He visitat les fargues del subsòl on forjar els desigs,
Les cèliques clarianes per si la lluna ha de mancar-nos
Cisellant de foscor el dur metall de la distància
Que mai no serà oblit al caliu vaporós dels teus braços.

Avui, mentre dormia, he somniat que em cavalcaves de nou...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer