Cercador

Llista categories

Per poder afegir relats als teus preferits has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Madrigal I (Nuesa i xardor)

Un relat de: Silència

El madrigal de la rosa duu avui el teu nom, amor,
Car ets tu ara tota la dolcesa, i el color del ventre
Escampa les meves despulles en besar-te una
I una altra vegada com si s'acabés la vida
Mentre aguaite a la vora insomne del teu pit marí
Per escoltar de nou les campanes del risc i la tendresa,
I davallar al fons del no-res, on trobaré les primeres
Llums per a il·luminar-te la cara al meu recer.

He deixat enrere la fredor de marbre, la duresa
Per travessar-te i arribar-te, pont i port trobat,
Escuma i calma, conhort i silenci, travessia
A la recerca de la fi de la tempesta iniciada,
Calma, alba llum de l'alta matinada
Que ens sorprèn entrelligats en murmuri d'abelles
I et sé dolça dins de l'ambre de les hores i et
Descobreixo en la nuesa pròpia quan desperto.

Com hem posat els noms als nostres ulls cansats,
Regalats per la fèrtil febre de les hores amagades,
I fingiré que l'efímera foscor no em fustiga ja
I somnio que s'ensinistra dins meu el silenci
Arravatat pel revol d'ocellets primerencs,
Criaturetes que refilen la xardor sense tragèdia
Ni temors, que nien endins dels nostres pits,
Esperança de saber quines flaires trobarem.

No ens caldrà la garsa en desplegar les ales:
Som tu i jo les aus tremolosament despertes
Les ferides obertes que llaguen l'extrema
Existència de la multitud, el silenci que crida
I és planura tèbia on estendre els cors adés somorts
Perquè hi ha una saviesa en l'absència de paraules
I allargues els braços cap als límits del cos aliè
I busques i trobes i toques el que desitges i et mou.

Entre la calma i el silenci, desvetlles la nuesa i la xardor.

Comentaris

Afegir comentari

Port de calma[Ofensiu]
franz appa | 08-06-2008
Poema de contrastos, d'oposats, cal descobrir amb paciència les intricades i sinuoses vies internes dels versos per trobar en el trajecte de les paraules la fi esperada de la calma i la saviesa "en l'absència de la paraula".
Partint de la duresa del marbre, assumint el risc, fins a la tendresa, la recerca que el cor "adés somort" emprèn valerós fins a l'alteritat, aquell port que és la fita i que en l'agitació dels ocellets que en el seu revol inquiet ignoren el temor i el sentit de la tragèdia, arriben a encarnar-se en els amants que es troben en la nuesa xardorosa, ells mateixos, ocells trèmuls i innocents.
En versos com "I et sé dolça dins de l'ambre de les hores i et/ Descobreixo en la nuesa pròpia quan desperto.", tan magnífics, es revela aquesta carnalitat que cisella els cossos amb la peremptòria exaltació d'una estàtua de marbre modelada ara pel temps que ha de venir, sigui o no efímer com el de "la fèrtil febre de les hores amagades".
Salutacions a aquest nou/nova autor/a!
franz

l´Autor

Silència

28 Relats

11 Comentaris

19095 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Afegir a preferits

Biografia:

EN CONSTRUCCIÓ

El bloc de Silència ja en marxa...

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >