Macedònia de mots diatònics

Un relat de: esteldetinta

Mots diatònics, vidres reciclats,
Hèlix vital que teixeix una motxilla de sac.
Dins, records solidaris que obren portes,
destapen orelles, encenen guspires d'ill·lusió.

Mots diatònics que vibren, hipnotitzen,
encoratgen i juguen amb els infants.
Erosionen les pors, esmicolen el gel,
fan desaparèixer la boira que vesteix de gris tants hiverns.

Mots diatònics, contagien de tendresa la revetlla d'un adéu,
omplen escletxes amb flors, humitegen racons àrids.
Transformen el soroll en una atractiva melodia,
pinten amb colors càl·lids l'esperança d'un poble.

Dissimulats, transparents, generosos,
regalen somriures dolços, mirades confidents,
viatgen i agiten cors inquiets.
Instants que esbossen mots diatònics en un pentagrama.

Comentaris

  • Moltes gràcies Lady Shalott[Ofensiu]
    esteldetinta | 05-11-2006

    No passa res, no l'has espifiada. De fet, sóc una noia.
    M'ha agradat molt el teu comentari, de veritat.
    Una abraçada,
    esteldetinta.

  • Ostres[Ofensiu]
    Lady_shalott | 05-11-2006

    no hi havia caigut fins ara, sempre ficant la pota, t'he dit benvignuda però bé podries ser una noia com un noi. perdona si l'he espifiada.

  • Benvinguda a relats[Ofensiu]
    Lady_shalott | 05-11-2006 | Valoració: 9

    amb aquesta mescla tan inquietant. Mots diatònics, sense modificacions cromàtiques que m'han regirat mig estómac, paraules d'aquelles que es claven marcant la traça amb la fulla d'un ganivet afilat.

    Dissimulats, transparents, generosos,
    regalen somriures dolços, mirades confidents,

    Explosius i amb la successió encadenada, encreuament de mots fantàstic.

    m'agrada el nom, esteldetinta... literatura fugaç però enlluernadora, potser?

    Una abraçada ben forta,
    La dama de Shalott