L'ombra d'un encís

Silenciosa, atent,
ressegueixo la silueta de cada un dels teus passos,
curiosa, persistent,
acarono la conjectura d'una mirada sagaç i el·loqüent,
impacient, somrient,
traço de nou un encontre fortuït,
acoto l'efervescència dels moments
que difuminen la distància que ens separa.

Alumna de l'atzar, rodamón ocupa del bosc de la solitud,
omplo el cistell de punts suspensius, bocins de caos,
conjugo amb grams de desig un condicional.
Rebel, independent, descobreixo bardisses
que esguarden una abraçada a trenc d'alba.
Precintada amb incertesa
subjecto el punt d'un interrogant.

Detalls d'un anagrama, nusos de sospirs,
recobreixen de xocolata enigmàtics paratges,
disfressen de metàfora reflexions palpables a cau d'orella.
Estels que absorbeixen la foscor de la nit,
fugaços, incandescents,
es precipiten en una fondalada de paper,
la impregnen de gotes de tinta només visible als teus ulls,
reflecteixen l'ombra d'un encís.