Lluita de contradiccions

Tot és una queixa persistent
si la pressa ens asfixia.
Les ànsies de volar i atrapar l'èxit
ens retenen i ens fan esclaus
del tic-tac d'un rellotge.
Aquell èxit que restava letàrgic
sense que ningú el reclamés
ara s'ha convertit en l'aliment essencial,
la necessitat de cada dia, de cada hora,
de cada minut, de cada segon.

Tot és únic i genuí,
si la tranquil·litat governa
i la transparència dicta les lleis.
Els dies són dolços i amables
i les nits ja no tenen malsons.
Tot es pot canviar,
només cal tenir confiança,
visualitzar-ho clarament,
i deixar que ressorgeixi de nou l'espontaneïtat.